Sewing Camp 2017

Sewing Camp 2017

20 noviembre, 2017
20 noviembre, 2017 sewingwithmei

Sewing Camp 2017

Bon dia a tots, com ja sabeu el cap de setmana del 20, 21 i 22 d’octubre vaig anar al Sewing Camp 2017 avui l’entrada va d’aquest meravellós cap de setmana, volia aprofitar avui que fa 1 mes exacte que va començar. A la primera edició no hi vaig anar perquè encara no tenia el blog. Així que puc dir que una part de fer el blog és per poder anar al SC. Quan vaig veure que s’obrien les inscripcions m’hi vaig apuntar sense pensar-ho dues vegades. Els nervis van començar quan només quedava 1 mes pel gran esdeveniment i encara no ho tenia tot llest.

Buen día a todos, como ya sabéis el fin de semana del 20, 21 y 22 fui al Sewing Camp 2017 hoy la entrada va de este maravilloso fin de semana, quería aprovechar hoy que hace 1 mes exacto que empezó. A la primera edición no fui porque todavía no tenía el blog. Así que puedo decir que una parte de hacer el blog es para poder ir al SC. Cuando vi que se abrían las inscripciones me apunté sin pensarlo dos veces. Los nervios empezaron cuando sólo quedaba 1 mes para el gran acontecimiento y todavía no lo tenía todo listo.

 

 

El divendres a les 7:00h em vaig aixecar per anar cap a BCN i de pas passar per l’aeroport i agafar a dues de les companyes del SC. Després vam anar als Encants a comprar algunes coses i allí ens vam trobar a unes quantes companyes més. Va ser genial començar a parlar amb elles. A les 18:00 va anar cap a la casa de Colònies (una passada) i allí ja ens vam trobar a tot l’staff, carregades amb mil bosses per nosaltres, la samarreta de SC, el Photocall, màquines, decoració….. Allí vaig conèixer a totes les altres companyes. A la nit vam fer unes teràpies de grup on ens vam conèixer millor i a les 02:00h, anàvem a dormir.

El viernes a las 7:00h me levanté para ir hacia BCN y de paso pasar por el aeropuerto y recoger a dos de las compañeras del SC. Después fuimos als Encants a comprar algunas cosas y allí nos encontramos con unas cuántas compañeras más. Fue genial empezar a hablar con ellas. A las 18:00 nos fuimos hacia la casa de Colonias (una pasada de casa) y allí ya nos encontramos a todo el staff, cargadas con mil bolsas para nosotros, la camiseta de SC, el Photocall, máquinas, decoración….. Allí conocí a todas las otras compañeras. Por la noche hicimos unas terapias de grupo donde nos conocimos mejor y a las 02:00h, íbamos a dormir.

 

 

El dissabte va començar amb molta ressaca de tanta emoció. Al matí vam fer un taller de Shibori una tècnica molt antiga de tenyir teles. A la tarda vam fer un taller d’espardenyes amb Noa La Costurera Entrometida, tot i que n’havia fet, em va agradar molt la manera que té d’explicar i em va aportar molta informació essencial que desconeixia (vaig ser la primera a acabar-les, ahahahhaha). També vam fer un intervanvi de teles que va estar molt i molt bé!!! va ser genial! A la nit vam fer festa de pijames amb Fotomaton. M’ho vaig passar molt i molt bé durant la festa. A les 02:00h tornava a anar a dormir (la veritat és que feta pols).

El sábado empezó con mucha resaca de tanta emoción. Por la mañana hicimos un taller de Shibori una técnica muy antigua de teñir teles. Por la tarde hicimos un taller de alpargatas con Noa, a pesar de que ya había hecho, me gustó mucho la manera que tiene de explicar y me aportó mucha información esencial que desconocía (fui la primera en acabarlas, jajaja). También hicimos un intercambio de telas que estuvo muy muy bien. Por la noche hicimos fiesta de pijamas con Fotomaton. Me lo pasé de P···M  durante la fiesta. A las 02:00h volvía a ir a dormir (hecha polvo).

Aquí podeu veure la foto de les dues que portavem la mateixa tela de pijama!

Aqui podéis ver las dos que luciamos la misma tela de pijama!

Diumenge ens vam aixecar i vam acabar de cosir les Fabrecamps (gràcies a Alicia de Modistilla de Pacotilla, faré un post d’això) vam fer el sorteig Jamonero que a mi em van tocar costures íntimes (que tinc a mitges) i vaig analitzar noves compres com la shilouette…. que encara no tinc. També vam acabar costures que teniem pendents.  El moment més trist va ser el comiat, ja havia passat un dels caps de setmana més esperats de l’any. I aquell va ser el moment de fer mil fotos i mil petons i dr-nos ens veiem a les xarxes socials. COM pot ser que connectis tant amb gent que no coneixes de res?, com pot ser que sembli que ens coneixem de sempre?, com pot ser que cosir sigui el nostre vincle?
Domingo nos levantamos y acabamos de coser las Fabrecamps, hicieron el sorteo Jamoneroque a mí me tocó costuras íntimas (que tengo a medias BRAGAS) y analicé nuevas compras como la shilouette…. que todavía no tengo. También terminé de coser costuras pendientes. El momento más triste fue la despedida, ya había pasado uno de los fines de semana más esperados del año. Y aquel fue el momento de hacer mil fotos y mil besos y decirnos eso de nos vemos en las redes sociales. CÓMO puede ser que conectes tanto con gente que no conoces de nada?, como puede ser que parezca que nos conocemos de siempre?, como puede ser que coser sea nuestro vínculo?

 

Vull donar les gràcies al Staff perquè sense elles no haguera estat possible. Quiero dar las gracias al Staff porque sin ellas no hubiera sido posible.

  1. Alicia de Modistilla de Pacotilla
  2. Eva de Kiwakawaii i The Sewing Cat
  3. Laura de Con Mis Manitas
  4. Anna Cal Joan i Cal Joan
  5. Mary del Diario de Naii
  6. Lourdes de Punts de Colors

També vull donar les gràcies a tots els patrocinadors que en són molts, una passada. También quiero dar las gracias a todos los patrocinadores que son muchos, una pasada.

 

I us vull donar-vos les gràcies a totes vosaltres, a les que vàreu participar, perquè va ser una experiència única, la veritat es que si no la vius es inexplicable. Com moltes heu dit ens va fer falta temps per poder xerrar amb totes i el que més il·lusió em va fer és posar cares a molts dels blogs que admiro i amb els que cada setmana comparteixo un moment de la meva vida, perquè el sentit de tot això és compartir i construir entre totes un món costuril genial. AH! espero que no passi 1 any per tornar-vos a veure, se que amb algunes serà molt dificil, per la distància.

Y os quiero dar las gracias a todas vosotros, a las que participasteis, porque fue una experiencia única, la verdad es que si no la vives es inexplicable. Cómo muchas habéis dicho nos hacía falta tiempos para poder charlar con todas y el que más ilusión me hizo es poner caras a muchos de los blogs que admiro y con los que cada semana comparto un momento de mi vida, porque el sentido de todo esto es compartir y construir entre todas un mundo costuril genial. Ah! espero que no pase 1 año para volver a veros, se que con algunas será más difícil por la distancia. 

 

I aquí alguns dels records d’aquell gran cap de setmana escrit per les participants!

Aquí un recopilatorio del fin de semana escrito por las participantes!


Leave a Reply/Deja tu comentario

Comments (12)

  1. La Costurera Entrometida

    Pues en serio te agradezco el haberte apuntado. Ha sido un enorme placer encontrarte. Un beso sexy mei

    • sewingwithmei

      Muchas gracias, palabras así hacen especiales los momentos. Lo mismo digo un enorme placer y que sepas que tienes una amiga costuril en Tarragona!

  2. Anna Caljoan

    Quins bonics record, Mei! ara just fa un mes, pero sembla que faci taaan que ens coneixem ja!! M’encanta el post i gracies a tu per venir i omplir-lo de vida!

    • sewingwithmei

      Moltes gràcies, 1 mes passa volant. Gràcies a totes les que esteu 6 mesos o més organitzant tot. És una passada!

  3. Una crònica molt detallada! Espero que ja estiguis millor després de les males notícies dels últims dies. Un petó molt fort!

    • sewingwithmei

      Moltes gràcies, doncs sí ja estic millor, tot necessita el seu temps. Em va fer molta il·lusió conèixe’t en persona!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.